SIHAM: De Taza a Manresa

Començo el meu bon dia amb aquestes paraules per expressar els meus sentiments. Del meu viatge al país català, d'una escola catalana, de la gent catalana.
Vaig començar el meu viatge a aquesta ciutat a partir d'un propòsit que ja havia estat una altra vegada al cap del meu pare. Uf, uf, uf !
I al final el que va començar essent un propòsit es va fer realitat i ja ho veieu, nosaltres som aquí. Amb una mica de pena i de tristor, perquè allà he deixat la meva família, els meus amics i moltes altres coses que molt sovint enyoro. Allà hi tenia la meva escola, i aquí encara m'és una mica estranya. Això, tot i que els companys i els professors volen ajudar-me. La meva família i jo hem arribat a aquest país i no tenim amics, ni la família aquí. El carrer també se'ns fa estrany.
Un alttre problema és que no sé prou l'idioma. Tinc por que algú s'acosti, em pregunti alguna cosa, i no pugui respondre. El primer dia que vaig anar a l'institu, per exemple, em vaig posar molt nerviosa. Si no hagués estat pels amics marroquins i els professors, els primers dies haguéssin estat encara més complicats. També dóno gràcies a Al·là. No tinc problemes amb els professors. Només hi ha un problema principal: la llengua. I desitjo que aquesta etapa tan difícil passi ben ràpid. Això és tot.