VIVÈNCIES - Sant Jordi 2006

Saturday, April 08, 2006



BILAL: De Tànger a Manresa









___________________


Quan em va arribar la bona notícia que agrada a molts marroquins, la que ens feia saber que veniem a viure aquí, jo em vaig posar trist. El problema era que havia de deixar al Marroc la gent que estimo: la meva família i els meus veïns. Al Marroc hi he nascut, i hi he crescut durant quinze anys...
No és fàcil deixar el teu país, la teva família i anar a un altre lloc on no coneixes ningú.
D'altra banda estava content perquè podria tornar a viure amb el pare. Ara tot ha canviat: tinc uns sentiments estranys, difícils d'expressar. Crec que el problema és que em trobo sol, sense amics. Bé, és cert que he fet nous amics a l'institut, però no puc estar amb els que s'han quedat al Marroc. Els enyoro. Aquí he pogut conèixer nois de Polònia, del Senegal. de la Xina i també d'altres parts del Marroc.
M'hauré d'acostumar a aquest país, i sé que no serà fàcil. Un obstacle és el de la llengua, però espero que Al·là finalment d'ajudarà per aprendre-la fàcilment i ràpidament.

I gràcies per tot ...

1 Comments:

  • Bilal és normal que al principi et costi acostumar-te però veuràs com a poc a poc va més bé i fas un munt d´amics.Jo també baixo sovint al Marroc i quan arribo ho trobo tot diferent, però després me´n recordo d´aquelles coses del país que em fan sentir molt bé i de seguida oblido el canvi.
    Quan et sentis trist pensa en tot el que t´agrada de Catalunya. Una abraçada.thala bzeef joia.

    By Blogger Estela, at 7/2/08 4:15 PM  

Post a Comment

<< Home