GHIZLAN: De Laratxe a Manresa

Primer de tots jo vull explicar coses del Marroc, i quins sentiments vaig experimentar quan vaig venir a viure a atalunya sense els meus pares i els meus amics.

Catalunya és molt diferent del Marroc, el meu país. Quan jo vaig decidir de venir a viure aquí per sempre ho tenia molt clar. Però ara que estic aquí no veig les meves amigues, ni els meus pares, ni els meus germans. És una mica difícil però al cap d'uns dies de ser aquí cada vegada ho tinc més superat.

Al principi, en arribar, veia les persones molt diferents, i parlaven en un altre idioma. Els primers dies bo coneixa res i tot se'm feia estrany. No era al meu poble on m'era familiar. No tenia mics ni amigues ... no tenia res. Però ara, després d'un temps, estic molt bé.

Començo a defensar-me una mica en català i en castellà. I ara ja tinc amics i amigues catalans, de l'Equador, i -és clar- també del meu país. I puc sortir i passejar millor per Manresa.

Adéu, fins una altra !