ANDREA: DE QUITO A MANRESA



La primera idea que pasó por mi cabeza cuando me bajé del avión fue la sorpresa de la luz que había a la ocho de la tarde. Fue increíble poder ver como disminuía el sol a medida que íbamos a Manresa.

Cuando baje de esa nube en la cual había estado subida durante algún tiempo, me comencé a dar cuanta que hablaban otro idioma. En España? No entendí nada, y eso me asustaba, porque pensé que no lo aprendería nunca, y que no podría relacionarme con nadie.

De manera que pasó el tiempo, mi oído se fue familiarizando así que ya no me costaba mucho entender y cada vez se me hizo más sencillo.

Lo que más me sorprendió el primer día de colegio fue el trato de los alumnos hacia los profesores y hacia las personas mayores, mientras que yo les trataba de usted, y todos me observaban, y a veces me molestaba.

Cuando iba de compras me miraban de manera muy especial sobretodo cuando pedía ciertas frutas, como: guineos, maracuyás, duraznos, ciruelas. Cosas que eran muy desconocidas para ellas, cuando me percataba de su reacción enseguida tenia que buscar las palabras adecuadas, y a veces todavía me suele pasar eso.

Quien me diría que a mis 17 años estaría en otro país con las cuatro estaciones, en el cual vi por primera vez la nieve y sentí una tristesa al ver caer las hojas de los árboles…
Manresa me gusta mucho porque hay zonas que me recuerdan a Quito, y eso me alegra mucho sobretodo las partes históricas. En esta mi nueva ciudad he aprendido nuevas cosas las cuales nunca se me olvidaran.

____________________





La primera idea que va passar pel meu cap quan vaig baixar de l’avió, va ser la sorpresa de la quantitat de llum que hi havia a les vuit del vespre. Va ser increïble veure com s’apagava a mida que el tren anava cap a Manresa.

Quan vaig baixar d’aquell núvol en què era pujada, de cop i volta em vaig adonar d’una cosa molt estranya, estava escoltant un altre idioma. Va ser molt diferent del que sempre m’havien dit. Al principi no entenia res, i això em feia molta por, perquè vaig pensar que mai seria capaç de relacionar-me amb qualsevol persona.

Va passar el temps i la meva oïda va començar a familiarizar-se i ja no em costava tant entendre, i cada vegada se’m feia més senzill .

Allò que més em va sorprendre el primer dia de dia de classe va ser el tracte dels joves cap als professors i cap a les persones grans ; en canvi, jo els tractava d’una manera molt diferent , fins i tot els tractava de vostè ; per a mi va ser increible .

Moltes persones em miraven de manera molt estranya quan anava a comprar i demanava “ duraznos , mangos , guineos , maracuyás “. Em va costar molt apendre els noms en català per que no s'hi assemblen de res . Encara hi ha vegades que m´oblido dels noms que tenen aquí i immediatament haig de trobar la paraula que sigui correcta.

Qui em diria als meus 17 anys jo seria a un altre país amb les quatre estacions, on veuria per primera vegada la neu i tindria un gran sentiment de tristesa en veure caure les fulles dels abres ?

M`agrada aquesta ciutat perquè he après moltes coses, coses que mai m`hauria imaginat. Hi ha zones que em recorden molt a Quito, especialment la part històrica i això, a vegades, em fa sentir com si estigués a la meva ciutat.

YOSSEF: De Laratxe a Manresa- IES Lacetània -

El meu país és gran i la meva ciutat es diu Laratxe. És molt bonica i m’agrada molt.
Hi ha moltes coses com cavalls i vaques. No hi ha porcs.
Jo vaig venir del Marroc per estudiar i ser professor.
Ara sóc a Manresa, sóc molt feliç perquè visc amb la meva mare, el meu pare i dues germanes més petites. Els meus avis són al Marroc.
Si no vius amb el pare ni la mare és una mica trist. És difícil viure sol. Si tens la mare i el pare vius tranquil, no com altres que viuen sols.
Quan vius amb la teva mare cada dia la veus i parles amb ella i et fa un petó. Però si no la tens has de parlar per telèfon i en pocs minuts et gastes tots els cèntims.

Adéu !

IHSSANE: Del Marroc a Catalunya- IES Quercus (St. Joan de Vilatorrada) -

EL meu país és molt bonic
Jo vaig estar molt contenta quan vaig venir a Catalunya i estudiar un altre idioma.
Els catalans són diferents de nosaltres, tenen una manera de ser molt diferent.
M’agrada Catalunya i l'Institut Pius Font i Quer és molt bonic. Hi ha molts nens i nenes que parlen àrab i ens podem explicar les nostres coses.
Ara vull aprendre el català molt ràpid per poder parlar amb tots els nens i nenes de l'institut.

GHIZLAN: De Laratxe a Manresa

Primer de tots jo vull explicar coses del Marroc, i quins sentiments vaig experimentar quan vaig venir a viure a atalunya sense els meus pares i els meus amics.

Catalunya és molt diferent del Marroc, el meu país. Quan jo vaig decidir de venir a viure aquí per sempre ho tenia molt clar. Però ara que estic aquí no veig les meves amigues, ni els meus pares, ni els meus germans. És una mica difícil però al cap d'uns dies de ser aquí cada vegada ho tinc més superat.

Al principi, en arribar, veia les persones molt diferents, i parlaven en un altre idioma. Els primers dies bo coneixa res i tot se'm feia estrany. No era al meu poble on m'era familiar. No tenia mics ni amigues ... no tenia res. Però ara, després d'un temps, estic molt bé.

Començo a defensar-me una mica en català i en castellà. I ara ja tinc amics i amigues catalans, de l'Equador, i -és clar- també del meu país. I puc sortir i passejar millor per Manresa.

Adéu, fins una altra !

JOANNA: De Polònia a Catalunya

Jestem tu juz 9 miesiecy.Tak naprawde jest to długo,ale ciągle nie potrafie się tu odnaleść.Mam wrażenie jak by to był tylko zły sen, a po jego przybudzeniu znowu będe kontynłowala moje stare życie.Ciągle okłamuje sama siebie.Nie da się zapomniec o wszystkim co tak strasznie się kochało nawet gdy się chce.Tęskni mi sie za mojmi przyjaciółmi,domem,miastem.Żyje teraz tylko wspomnieniami tylko one mi zostały.Jestem zmęczona tym wszystkim mam dosyc uśmiechania sie na siłe i udawanie ,że wszystko jest wporzatku......
...............ale powoli wszystko się ułoży.Wierze w to.Za nie długo znajde przyjaciół przy których dobrze się będe czuła.I wiem,że za nie długo nie będe chciała wrócić do Polski!

____________________

Sóc aquí des de fa nou mesos. Aquesta experiència és molt forta per a mi. Tot és diferent i nou, i a vegades penso que estic vivint un llarg somni . Voldria que quan despertés ho tornés a fer a Polònia. M’enganyo a mi mateixa, mentint-me.
Jo estimava molt tot el que he deixat a Polònia. Enyoro casa meva, les meves amigues i amics, la meva ciutat … Tota l’estona em vénen records de Polònia , no me’ls puc treure del cap. Estic amoïnada perquè tot plegat és un gran enrenou per a mi. A vegades faig tot el possible per estar contenta, però se'm fa difícil per tot això que us explico. No puc dir que estic bé quan en realitat no és així…
Però també estic segura que poc a poc tot anirà millorant. Faré més amistats i sé que fins i tot arribarà el dia que potser no voldré tornar a Polònia.

SIHAM: De Tànger a Manresa

La nit en la que vaig arribar a Espanya estava molt contenta perquè vaig trobar-me amb els meus cosins, que estimo molt.

Pel matí quan em vaig despertar vaig dutxar-me i després vaig esorzar amb la meva família. Després vaig sortir amb el meu pare a fer una visita per Manresa. Vig veure coses noves per a mi. Per aquelles dates era Nadal, Cap d'Any... em va agradar molt. Tenia ganes d'anar a l'Institut per aprendre a parlar en català fins que pugui entendre'm amb els meus amics.

Vaig haver d'estar-se un mes a casa perquè encara no m'havien matriculat a l'Institut. En aquell moment pensava encara en tornar al meu País, per retrobar-me amb els meus amics i l'institut d'allà. Estava avorrida, sense fer res.

Però ara estic estudiant a l'Institut amb el meu germà. Però encara no sé parlar ni en català ni es castellà.

Desitjo acabar l'escola bé, sense problemes. Vull fer alguna cosa important a la meva vida.
Finalment, estic agraïda als meus professors, que tant s'estan esforçant per ajudar-me.

BILAL: De Tànger a Manresa

___________________


Quan em va arribar la bona notícia que agrada a molts marroquins, la que ens feia saber que veniem a viure aquí, jo em vaig posar trist. El problema era que havia de deixar al Marroc la gent que estimo: la meva família i els meus veïns. Al Marroc hi he nascut, i hi he crescut durant quinze anys...
No és fàcil deixar el teu país, la teva família i anar a un altre lloc on no coneixes ningú.
D'altra banda estava content perquè podria tornar a viure amb el pare. Ara tot ha canviat: tinc uns sentiments estranys, difícils d'expressar. Crec que el problema és que em trobo sol, sense amics. Bé, és cert que he fet nous amics a l'institut, però no puc estar amb els que s'han quedat al Marroc. Els enyoro. Aquí he pogut conèixer nois de Polònia, del Senegal. de la Xina i també d'altres parts del Marroc.
M'hauré d'acostumar a aquest país, i sé que no serà fàcil. Un obstacle és el de la llengua, però espero que Al·là finalment d'ajudarà per aprendre-la fàcilment i ràpidament.

I gràcies per tot ...

ABDELHAK: Del Marroc a Catalunya

SIHAM: De Taza a Manresa

Començo el meu bon dia amb aquestes paraules per expressar els meus sentiments. Del meu viatge al país català, d'una escola catalana, de la gent catalana.
Vaig començar el meu viatge a aquesta ciutat a partir d'un propòsit que ja havia estat una altra vegada al cap del meu pare. Uf, uf, uf !
I al final el que va començar essent un propòsit es va fer realitat i ja ho veieu, nosaltres som aquí. Amb una mica de pena i de tristor, perquè allà he deixat la meva família, els meus amics i moltes altres coses que molt sovint enyoro. Allà hi tenia la meva escola, i aquí encara m'és una mica estranya. Això, tot i que els companys i els professors volen ajudar-me. La meva família i jo hem arribat a aquest país i no tenim amics, ni la família aquí. El carrer també se'ns fa estrany.
Un alttre problema és que no sé prou l'idioma. Tinc por que algú s'acosti, em pregunti alguna cosa, i no pugui respondre. El primer dia que vaig anar a l'institu, per exemple, em vaig posar molt nerviosa. Si no hagués estat pels amics marroquins i els professors, els primers dies haguéssin estat encara més complicats. També dóno gràcies a Al·là. No tinc problemes amb els professors. Només hi ha un problema principal: la llengua. I desitjo que aquesta etapa tan difícil passi ben ràpid. Això és tot.

SARA: Del Marroc a Catalunya

GREGORI : De Polònia a Catalunya

19 Lipiec 2005 wtedy przyleciałem do hiszpani samolotem miałem strach że się rozbiję.Naj gorszę było londowanie. Byłem zadowolony że lecę do Hiszpani ale 70%bardziej chciałem zostać w Polsce z przyjaciółmi Kiedy przyjechałem było bardzo ale to bardzoooo gorąco.Na samym poczontku było super pojechaliśmy do Barcrlony i w ogule, ale potem zaczeło mi się nudzić bo nie miałem kolegów.Po pewnym czasię poznałem 2-óch chłopców co mieszkają na mojej ulicy. Mam nadzieje że za rok będe umiał język i bęedzie wszystko dobrze.

_____________________________

El dinou de juliol de 2005 vaig arribar a Catalunya en avió. Tenia molta por que caigués. El que més em va impressionar va ser l'aterratge. Estava content de venir a Espanya però en un 70 % volia quedar-me amb els meus amics a Polònia. Quan vaig arribar a Barcelona recordo que feia molta calor. En un primer moment tot era molt bonic perquè tot era nou i diferent, però poc a poc (després de dos mesos) va arribar la normalitat. M'avorria perquè trobava a faltar els meus amics de Polònia i aquí encara no n'havia fet. Després vaig començar a anar a l'institut.
Primer estava supercontent perquè anàvem a Barcelona i a molts altres llocs, però després ja em vaig anar acostumant a estar aquí.

MAMADOU: De Madina (Senegal) a Manresa

Honoheavio cono mi hulno. Co ho jiprenoco gami he leidico. Cono ltino cono co garannomi ga Catalunya min mi. Heltinon min co gardumi ga Manresa he min mino helana to sareamto ton mi yadanno he sehelabpéammbe ton mi heltino ha. Min hirande de gardumi ga Manresa 2005. Madina. Allarama.

* LLengua ful (pular)

Com esteu? Quan vaig venir a Manresa en avió vaig tenir por de que no caigués avall. Però estava content de poder venir a Catalunya. Això va ser l’any 2005, des de Medina. Gràcies.

XIECHEN: De la Xina a Catalunya

Quan vaig venir de la Xina vaig sentir-me una mica trist perquè allà hi vaig deixar amics i família. En arribar a Barcelona una de les coses que més em van agradar varen ser les fonts de Monjuïc. També vaig anar a Port Aventura. Dintre hi ha molts països representats: Els Estats Units, França, Italia, Xina i molts més que no recordo. A la part de Xina hi ha una atracció molt espectacular: el Dragon Khan. Vaig disfrutar molt ¡

A Barcelona hi vaig viure mig any, estudiant castellà en una academia. Quan ja en sabia una mica vaig venir a Manresa i a aquest Instiut.